Mes: julio 2015

Sóc l’únic que no vol una “llista única”?

Les xarxes socials donen l’oportunitat d’observar un mostratge de la situació social, però, evidentment, no tenen l’aleatorietat suficient perquè les estadístiques siguin representatives, ni jo el temps suficient per llegir-me tots i cada un dels comentaris, i si pogués, ni tan sols hi ha un nombre raonable de comentaris que pugui aportar una significança estadística; per això em tranquil·litzo a mi mateix dient-me que aquests comentaris que llegeixo no són suficientment representatius de la realitat social, malgrat que molts cops em desespero perquè molts acostumen a coincidir en el mateix. Dic això perquè des de l’inici del procés sobiranista no he cessat de veure comentaris d’usuaris que busquen una candidatura única a tota costa.

Primer de tot, voldria començar per una petita reflexió, i és que ni tan sols trobo correcte nomenar aquesta llista com a “llista única”. Entenc que intenta ser una agrupació més o menys transversal de l’independentisme, però no hi està la CUP; cosa, d’altra banda, lògica, tenint en compte l’ideari d’aquest partit, que fins i tot em preocuparia que en formés part. Però malgrat això, crec que considerar “única” una llista sense una part de l’independentisme és egocèntric i excloent; espero que ara que ja han batejat la candidatura, aquest apel·latiu ja no s’utilitzi.

Deixant de banda aquest petit incís, però, voldria continuar amb l’entrevista que TV3 va fer a Alberto Garzón fa uns dies, en la qual aquest criticà la candidatura independentista (i concretament a Romeva) perquè considera que el seu objectiu és l’establiment de Mas com a president, corroborant al cent per cent la crítica de la CUP pel que fa a aquest pacte (que la llista seria objecte de crítica per posar a Mas de president), a part que, personalment, no entenc la lògica de posar un cap de llista perquè n’acabi governant un altre, més enllà d’estratègies electoralistes bastant mesquines, bàsicament perquè s’utilitza una figura de l’ecosocialisme perquè governi el principal exponent de la dreta catalana.

Si la candidatura de la societat civil hagués continuat endavant, s’hagués mostrat un veritable compromís per part dels polítics, sobretot de Mas. Però sembla que no, que ara els necessitem, malgrat que portem anys queixant-nos-en pel seu distanciament amb la ciutadania, com si la societat civil fos incompetent en aquesta empresa o directament estúpida, i com si per ser polític es necessitessin uns certs coneixements i savieses concretes; el típic model schumpeterià de democràcia elitista acompanyat del discurs de la professionalització de la política que, per desgràcia, no només tenen polítics com Mas, sinó també molts ciutadans.

Molts partidaris de la “llista única” la defensen amb un secularisme ideològic que em preocupa, perquè, si no es mostra compromís social, tant en una Catalunya independent com dintre de l’Estat espanyol aquests tendiran tard o d’hora cap a la dreta. Però és que, a més, la suposada “llista única” tampoc és quelcom ideològicament neutral com s’ha intentat presentar, justament perquè els polítics no han tingut el valor de deixar de banda el seu personalisme en pro d’una candidatura civil per la independència (i, “curiosament”, en Mas fou el primer en oposar-s’hi). Està bé voler la independència, però ningú es planteja quina independència vol? Val la pena demanar-la per simple fervor nacionalista, com a objectiu a arribar (malgrat que la dreta vengui el nou estat a les elits econòmiques), en lloc d’utilitzar-la com a un instrument i considerar-la un punt d’inflexió per a canviar les coses?

Tornant a les xarxes socials, i per exemplificar el que vull dir, vaig veure la notícia on la CUP donava a conèixer les investigacions de la comissió antifrau i consideraven el “pujolisme” com una pràctica mafiosa endèmica al sistema durant un llarg període de temps. Hi havia prop d’un centenar de comentaris, dels quals en vaig poder llegir un bon grapat que criticava a la CUP perquè “ara no era el moment”. En serio?

Que aquesta gent consideri la crítica a les pràctiques il·lícites d’un càrrec públic (és igual quin) com a perjudicial per la independència mostra que hi ha un sector de l’independentisme socialment acrític molt perillós. No volíem un país normal? Mirar cap a una altra banda en aquests casos per assegurar la independència és normal? No és just el fet de ser una ciutadania crítica el que farà del nou estat un país fort? A més, quina relació hi ha entre Pujol i l’independentisme? Per què ha de perillar aquest quan minva l’altre?

Això em fa desconfiar encara més de la “llista única”, perquè ni CDC  és Catalunya (cosa que molts fanàtics d’aquesta llista semblen no entendre) ni ha sigut històricament independentista. A més, tot s’ha de dir, com a persona d’esquerres desconfio plenament de la dreta, així de clar. Davant d’aquest escenari, una candidatura apartidista em semblava la millor opció si es volia fer un bloc realment únic, ampli i transversal per portar a terme les eleccions plebiscitàries per assolir la independència (la manera com fer-ho ja és una altra història). Que Mas hagi renunciat a ella em dóna raons suficients per no votar res on ell i el seu partit estiguin implicats.

(Com tot, tampoc puc generalitzar, però la quantitat de comentaris que coincidien en el mateix en aquella notícia era pertorbadora.)

Tot i així, me n’alegro que la CUP hagi decidit no formar-ne part, i els que critiquen aquest fet (perquè també n’he vist) no entenen la lògica de la CUP, que ha dit milions de cops que no col·laboraria amb CDC; ni dels seus votant, que amb prou feines els votarien si fos així. Això no només és ideològicament correcte, sinó perfecte perquè l’eix independentista sigui ampli.

Candidatura civil o no, hi ha el que hi ha, i, malgrat que no m’agrada aquest independentisme nacionalista i secular, crec que electoralment el conjunt independentista obtindrà un bon resultat.

Actualització: després d’haver llegit el document sobre la candidatura del “Junts pel sí”, he de reconèixer que Mas no està sol en aquesta llista. És quelcom tan evident, que se m’ha passat per alt com el forat que tenia davant els nassos Tales de Milet, on hi va caure de tan mirar les estrelles. És més, Mas és l’únic declaradament de dretes que hi ha com a mínim en els 5 primers candidats a la llista de Barcelona, i més li val acatar el que diu el document (amb els plans d’emergència social inclosos) per no complicar més les coses i quedar-se sol dintre de la pròpia candidatura (l’escenari seria bastant estrany, la veritat; però el document es fa per acceptar-lo, per la qual cosa dubto que hi hagin sorpreses). No obstant això, no deixo de pensar el mateix que el que ja he escrit, perquè CDC forma part del pacte. No és una dada important, però crec que queda ben clar a qui votaré jo; perquè ho vull tot o res.